Una renta bàsica universale e inconditzionada comente medida mègius pro sa cultura (e pro totucantos)

https://www.mixerplanet.com/wp-content/uploads/2014/09/Cyrano2.jpg

A pustis de l’àere postadu in sa bortadura italiana, propòngio sa bortadura in sardu puru de su manifestu pro una renta bàsica universale, essidu a campu in Catalùnia sa chida colada.

Est unu problema mannu chi tocat totus sos logos e totus sos pòpulos, in una manera o in un’àtera, e prus de totu sos pòpulos sena istadu e a sas minorias linguìsticas, duncas est giustu a lu bortare in cantas prus limbas est possìbile.


Sas persones chi sutascrient custu manifestu bolimus espressare sa cumbintzione nostra chi una renta bàsica universale e inconditzionada diat èssere sa mègius polìtica culturale possìbile, e cumbidamus àteras persones chi tenent interessu a sa cultura e in generale totus sas organizatziones e sos culletivos de cale si siat àmbitu, a s’informare, meledare e donare agiudu pùblicu e cumpartzidu a manera chi custa medida andet a dae in antis e siat contivigiada pro mèdiu de sas entidades polìticas chi la diant dèpere garantire.

  • Depet èssere craru, in antis de totu, chi, gasi comente dae annos medas ispiegant sas boghes chi defendent custa medida, cando faeddamus de una renta bàsica universale, semus faeddende de una renta de su mese chi apat unu valore a su mancu ecuivalente a su lìmite de sa poberesa, e chi nde tenent deretu, sena peruna conditzione nen esclusione, totus sas persones pro podere garantire sa bida issoro, e no etotu de cale si siat àteru tipu de renta o medida ispetzìfica pro sa cultura nen pro àteros setores etotu. Una renta bàsica pro totus sas persones diat megiorare sa vida de gente meda e, in su matessi tempus, diat megiorare a beru sas conditziones de sas pràticas artisticas e culturales.
  • Pensamus chi est una medida netzessària comente mecanismu de redistributzione de sa richesa, ca, in una situatzione inue sa disocupatzione est aici manna e, comente paret, at a crèschere puru, su traballu no est prus credìbile che a unu dispositivu bonu pro nche garantire sa bida. Pro cantu pertocat su traballu culturale, a pustis de annos medas de precariedade, cun intradas prus bassas de 6000 euros a s’annu pro persones medas, e subrabivende pro more de sa fortza de voluntade e pro mèdiu de traballos de pagu contu, podimus afirmare chi non nos paret realìsticu imaginare una bida dignitosa sustènnida sceti dae sas conditziones de su traballu. Sa renta bàsica universale diat megiorare sa bida de milliones de persones disocupadas, de milliones de persones chi subrabivent cun traballos de isfrutamentu e diat megiorare fintzas sa bida de sa majoria manna de sas persones chi dedicant su temus issoro a atividades culturales in una manera prus manna de sas aspetativas chi diat podere donare cale si siat medida culturale ispetzìfica.
  • Su traballu culturale, comente semus bidende, est fintzas unu territòriu de cuntierra, inue sas conditziones de negotziatzione faghent a manera chi sos traballadores atzetent situatziones de isfrutamentu pro mancàntzia de alternativas: su de assotziare s’imaginàriu culturale cun marcos cummertziales, chi sunt su contràriu de su chi cherimus ammustrare, su de atzetare situatziones cuntratuales illegales e ingiustas, su de si sutapònnere a impositziones e arbitrariedades polìticas… Sa renta bàsica universale e inconditzionada diat fàghere a manera chi, in su tretu culturale comente in tantos àteros, unu megioru pro chi sas persones traballadoras in custas situatziones nde balangent autonomia e capatzidade de negotziatzione. Cun sa renta bàsica diamus podere nàrrere chi nono.
  • Sa renta bàsica universale nos paret profetosa pro sa cultura, ca favoressit a manera dereta sas persones chi nd’ant bisòngiu, e no est inditada a sas istruturas, comente faghent sistemas medas de finantziamentu pùblicu, chi si perdet in unu flussu de richesa chi diat andare dae susu a giosso e però a giosso non bi lompet mai, gasi chi a s’ispissu sas disegualidades nd’essint prus mannas e in s’acabu nde bogant benefìtziu sos chi nde tenent bisòngiu prus pagu. Pensamus chi sutzedit in sa cultura aici comente sutzedit in àteros àmbitos medas, chi sa richesa no renessit mai a falare a bassu. Si serbint istruturas, giai las amus a fraigare nois àteros.
  • Tenimus aficu in sa renta bàsica universale fintzas comente una alternativa a sos labirintos burocràticos de sos finantziamentos, de sas cunditziones postas a sos traballadores autònomos e de medas àteros mecanismos de sussìdiu, fintzas in foras de sa cultura, semper discriminadores, semper tzentralizados, semper tentadores, semper umiliantes e a s’ispissu aici gastosos pro more de s’aparitzu amministrativu chi lis bisòngiat (cantos èuros si gastant in sa gestione burocràtica pro cada èuro chi arribat a destinatzione in unu finantziamentu de cultura?). Non serbint preguntas medas. Tenimus su deretu de bìvere.
  • Defendimus una renta bàsica universale chi però non podet èssere impreada che a un’iscòticu pro nche iscontzare sas resursas istatales ordinàrias chi agiuant a sustènnere sa bida. Bolimus una renta bàsica chi simplìfichet sas cosas, eja, però nen custa nen perun’àtera medida sunt sa meighina màgica chi sola mudat su sistema. Bolimus una renta bàsica chi, in unu mundu ingiustu che a su nostru, la depant pagare sos ricos, e chi depet èssere parallela, pro esempru, a una regulamentatzione de su mercadu de sas domos chi lu torret atzessìbile e chi non lu pighet in cunsideru petzi che a unu bene de investimentu.
  • Naramus chi sa renta bàsica universale diat èssere sa mègius polìtica culturale, ca tenimus sa cunsièntzia chi sa cultura non si faghet nen si sustenet petzi cun sa faina de sas persones chi si dedicant a issa, ma chi dipendet in totus sos tretos suos dae unu ispetru sotziale chi incluit sos chi abitualmente naramus “pùblicu”. A ite nos diat serbire unu sistema culturale chi istet a su servìtziu sceti de cussos chi tenent su tempus, sas resursas e sa trancuillidade pro nche “consumire cultura”? Non b’at àteru remèdiu chi de nos cunsiderare interdipendentes e de dare atentu a sas conditziones de sa bida de totu sa gente. Si sa bida sotziale no est garantida, sa cultura no est sustenìbile e nche acabat comente una resursa de paga e nudda solidariedade e pro su gosu de pagos.
  • Iscummitimus pro sa renta bàsica universale fintzas ca non cherimus sustènnere galu unu sistema chi nos pedit sceti de produire – cun fàdigu mannu, sena nd’àere frutu e sena nos firmare mai – contenutos culturales, annu cun annu, progetu cun progetu, in una dinàmica inue nudda nos torrat a contu, nudda est fungudu, e inue sa cultura abarrat in cuncòrdia perfeta cun tantas àteras dinàmicas de subraprodutzione de su sistema capitalista. Amus bisòngiu de sa renta bàsica pro nche firmare sa roda e pro promòvere un’àtera cultura chi siat cumpatìbile cun unu mundu bonu a bi bìvere e sustenìbile pro tutucantos.
  • In fines, e in casu chi no èsseret galu craru, bolimus sa renta bàsica pro totucantos ca nde semus arròscias e arròscios de unu sistema culturale chi paret semper che a unu mundu màgicu e privilegiadu, chi bivit in s’oru de sa bida, ca nen custa est a beru sa conditzione nostra, mancari su lugore de sas aparèntzias a s’ispissu fatzat bìdere un’àtera cosa, nen est custa sa cultura chi bolimus agiuare a fàghere e a cumpartzire.

Nos serbint initziativas chi imaginent, espressent e donent impèllida a orizontes chi andent prus a largu de su sistema ingiustu e insustenìbile chi esistit como, aici comente giai ammustraiant e ant a torrare a manifestare colletivos e logos medas in su pianeta in antis de sa crisi de su Covid-19, e chi, nointames, como chi nd’essimus dae s’isulamentu, a calicunu li paret chi potzat torrare comente fiat. Sa nostra bolet èssere una annanta in custa diretzione netzessària de mudamentu, de reconnòschere sas inertzias culturales chi cuncordant cun su modellu betzu e de chèrrere ativare s’imaginatzione e pònnere in pare energias cara a unu orizonte prus giustu, prenu de promissas e sustenìbile.

Leave a Comment

L'indirizzo email non verrà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *

cinque + 11 =

Questo sito usa Akismet per ridurre lo spam. Scopri come i tuoi dati vengono elaborati.